Benvinguts a la Vall dels Mumins
La Vall dels Mumins és el lloc on desitjaríem viure molts de nosaltres: tranquil·la, alegre i habitada per personatges amigables i encantadors. A més, és un lloc on no t'avorreixes mai, sempre hi ha alguna aventura que espera ser viscuda.
L'Altra Tribu, germana de l'Altra Editorial, ha encertat de ple en recuperar les novel·les infantils de l'autora finesa Tove Jansson, on explica les aventures de la família Mumin, uns trols blancs similars a uns hipopòtams. A principis d'any va sortir Que ve el cometa! , i aquesta tardor s'acaba de publicar El barret del mag, ambdós llibres traduïts al català per Carolina Moreno.
Però no ens podem endinsar a la Vall dels Mumins sense abans fer quatre pinzellades de la seva creadora.
Tove Jansson neix a Helsinki el 1914, filla d'artistes suecoparlants (minoria a Finlàndia, tot i ser una de les llengües oficials). El pare era escultor i la mare dissenyadora gràfica, així que el seu entorn veia amb bons ulls i se l’encoratjava a viure de l'art. Es va formar entre Suècia, París, Itàlia i Finlàndia i als inicis de la seva carrera sempre va estar en conflicte entre la seva obra il·lustrada, que li permetia sobreviure, i la pintura que era la seva passió. Ja de ben jove va destacar com a il·lustradora i caricaturista, especialment per la seva feina a la revista política Garm durant la II Guerra Mundial, on feia caricatures i portades mordaces sobre el conflicte. Serà en aquesta revista que utilitzarà una signatura doble, el seu nom Tove i una figureta que anomena Snork i que és una versió inicial del Mumin.
La II Guerra Mundial i el context nacional que s’estava vivient van tenir un fort impacte sobre la Tove i la seva família que va quedar dividida, ja que el seu pare tenia una visió progermànica. Tove es va refugiar en la fantasia i va començar a crear un món on dominava el sentiment de comunitat, així els Mumins van néixer com una resposta a l'angoixa de la guerra i el feixisme. Els Mumins van portar fama i reconeixement a Tove Jansson i va publicar vàries històries amb aquests protagonistes fins a l'any 70. Però no només es va dedicar als Mumins també va escriure cinc novel·les per adults, relats i unes memòries, així com va continuar pintant, fent escenografies de teatre i component cançons. Els últims anys de la seva vida els va passar en una illa apartada de Finlàndia amb la seva companya Tuulikki.
Els personatges dels Mumins apareixen per primera vegada a les novel·les, després van passar a tires còmiques, obres de teatre i finalment dibuixos animats. Els Mumins la van ocupar durant tres dècades, dels anys 40 fins als 70, i van ser escrits en la seva llengua materna, el suec. No va ser fins al 1952 que es va traduir al finès el primer llibre il·lustrat i el 1955 la primera novel·la. Alhora que treballava en les novel·les dels Mumins, també va publicar tres llibres d'il·lustracions, expandint el món dels Mumins i creant algunes de les imatges més icòniques de la sèrie. Els Mumins no només van tenir vida als llibres, sinó que també van passar a ser historietes il·lustrades. Primer, del 1947 al 1948, per la publicació periòdica d'esquerres Ny Tid (editada per Atos Wirtanen, amant de Tove en aquell moment). El 1950, després de l'èxit dels llibres dels Mumins a Gran Bretanya , The Evening News, el diari de més tirada londinenc, va encarregar una historieta diària. Aquest encàrrec li va suposar l'estabilitat econòmica que tant desitjava i l'èxit a escala mundial, publicant-se a més de 40 països. Les exigències d'una historieta diària van suposar una obligatorietat que la feien sentir restringida i finalment va delegar la tasca al seu germà Lars Jansson que la va portar a terme fins al 1975.
La primera novel·la la va començar a escriure el 1939, encara que no es va publicar fins al 1945 i és considerada una preqüela. Es tracta de Småtrollen och den stora översvämningen (Els Mumins i la Gran Inundació), una aventura protagonitzada per en Mumin i la Mare Mumin que durant una inundació perden el Pare Mumin i van a la seva recerca. Com a curiositat, en aquest primer llibre els editors van considerar que el nom Mumintrollen era molt estrany i el van substituir per Småtrollen (petits trols).
Que ve el cometa!, té el reconeixement mundial com el primer llibre dels Mumins i és el primer on comencen a sortir tots els personatges que ja trobarem a la resta d'aventures. Es va publicar el 1946 amb el títol de Kometjakten, però al 1968 Tove Jansson va fer una revisió on va fer vàries modificacions, entre elles el títol que va canviar a Kometen kommer. És aquesta darrera versió la que L'Altra Tribu a recuperat.
La Vall dels Mumins és un indret tranquil on la família Mumin i l'animaló Sniff viuen sense moltes preocupacions, però un dia comencen aparèixer indicis que alguna cosa estranya està passant. Primer un punt al cel que sembla que s'apropa, cendra que ho cobreix tot i la Rata Mesquera que vaticina l'arribada d'un cometa que ho destruirà tot. Animats per la Mare Mumin, en Mumin i l'Sniff aniran a les Muntanyes Solitàries on hi ha un observatori per descobrir més coses sobre el cometa. Aquest serà un viatge d'anada i tornada on aniran vivint diverses aventures i cada vegada aniran afegint més amics a la seva colla de viatge: l'Snusmumrik, l'Snork i la Senyoreta Snork. Podran arribar a la seva estimada Vall abans que el cometa toqui la Terra?
El barret del mag es va publicar el 1948 i curiosament va ser el primer a traduir-se a l'anglès el 1950, fet que va permetre el descobriment internacional dels Mumins. En aquesta nova aventura els Mumins es desperten a la primavera després d'haver estat hivernant. En Mumins, l'Sniff i Snusmumrik troben un barret negre que resultarà ser màgic. La màgia no sempre surt com volem, i encara que surten coses extraordinàries del barret, també provocarà un terrabastall a la Vall dels Mumins provocant tot d'esdeveniments ben estranys. No seria una aventura dels Mumins sense viatges, aquesta vegada a l'illa dels Homes Llençol; i tampoc seria una aventura dels Mumins sense nous amics, aquesta vegada coneixerem en Tofla i en Vifla i el misteri que amaguen a la seva maleta. Aquest llibre coneixem més detalladament les personalitats de cada un dels personatges.
Les dues primeres novel·les Els Mumins i la Gran Inundació i Que ve el cometa!, van ser escrites durant la guerra i això es veu reflectit en la figura de refugiats o en elements amenaçadors com el cometa. A diferència dels dos primers llibres El barret el mag el va escriure en període de pau i el tema ja no té aquest element terrible.
Així com l'obra està travessada pel context i estats d'ànim de Tove Jansson, els seus personatges també estan inspirats en gent que va formar part de la seva vida: Snusmumrik és Atos Wirtanen amic i antic promès; Tofle i Vifla són la mateixa Tove i la seva primera amant, Vivicka Bandle, sempre agafades de la mà i carregant una maleta on porten un robí, símbol del seu amor; la seva parella durant la major part de la seva vida, Tuulikki Pietilä va inspirar el personatge Too-Ticki. Són aquests personatges els que aniran creant la família dels Mumins, perquè si una cosa ens ensenyen els Mumins és que la família és un concepte flexible, i a vegades és tan fàcil com utilitzar el mètode de la Mare Mumin, afegir una cadira a taula i un llit a casa per un nou membre.
Tove Jansson és una escriptora que pot ser terrible i divertida al mateix temps, crear un món de ximpleries que ens porta als indrets més profunds dels sentiments humans. L'atractiu dels Mumins és que són la cara amable que ens parla sobre la pèrdua, la melancolia o l'anhel, temes que ens semblen complicats per a infants però dels que no en són aliens. Tove Jansson tracta aquests temes d'una forma divertida i amb un ritme trepidant, sense presentar-ho de forma explícita o evident, sense fer-ne moralina, sinó que els infants ho llegeixen com una aventura que no s’amaga dels moments més difícils. La Vall dels Mumins se sent com un lloc segur, però sempre hi ha algú que vagareja o que va a buscar allò terrible que és, a la vegada, fascinant.
Per als nens no és nou que els viatges siguin d'anada i tornada, quan estem tranquils a casa l'aventura ens crida i els peus ens porten lluny, però sempre hi ha l'anhel de tornar a la Vall dels Mumins.
Uns llibres recomanats per infants a partir de 10 anys, però també molt recomanable pels adults.
Jo he tornat a la Vall dels Mumins i hi tornaré.
Carla
