Taller d’interpretació, de Nick Drnaso

Editorial Finestres. Traducció Montse Meneses

Nick Drnaso és un autor nord-americà nascut el 1989 que ha tingut una carrera meteòrica. Es va donar a conèixer amb Sabrina (Salamandra graphic, 2018) el seu segon còmic - i el primer còmic a ser nominat pel premi Man Booker - una història que se centra en les conseqüències sobre tres personatges després de la desaparició i assassinat de Sabrina Gallo quan sobre d'ells hi recau el pes de la societat paranoica, morbosa i ansiosa per les últimes notícies i polèmiques en què vivim. Una lectura interessant de recuperar ara que el true crime està tan de moda i la desolació particular es torna xafarderia pública.


A Taller d'interpretació, el seu llibre més recent, torna a portar-nos una lectura que no ens deixa indiferent i que et deixa descol·locada quan l'acabes, amb necessitat d'uns quants dies per pair-la. En aquesta ocasió, seguim una desena de personatges que s'apunten a unes classes gratuïtes d'interpretació. "Entenc que tots heu vingut al taller perquè us sentiu uns inadaptats, oi?", persones que els costa relacionar-se, desconnectades, soles i angoixades que no saben encaixar en la societat i que suposadament canviaran gràcies a les classes d'interpretació - amb molts elements d'autoajuda barata - d'un misteriós professor/gurú, John Smith. Sorprenentment, l'estil amb un dibuix pla, molt estàtic i cares poc expressives aconsegueix transportar-te a un ambient confús que a mesura que avancen les classes entra en el joc de la realitat i la fantasia, en un procés alienació on es difumina qui són i com són realment els personatges.

Un còmic que és exigent amb el lector, per la forma i per la història, que pot desconcertar a vegades i que no arriba a conclusions ni clares ni explícites. Però que igual que Sabrina, val la pena per molts elements concrets (com el color o els diàlegs), i més especialment per la sensació general que crea en què dos, tres o deu personatges aconsegueixen un retrat molt cru de la societat actual amb una il·lustració a priori molt inexpressiva i que, en canvi, capta completament la complexitat de sentiments que hi vol retratar.

Laia

Anterior
Anterior

Realisme capitalista, de Mark Fisher

Siguiente
Siguiente

Benvinguts a la Vall dels Mumins