Realisme capitalista, de Mark Fisher

Virus editorial. Traducció de Pablo Romero Noguera

Caja negra Traducció de Claudio Iglesias

Realisme capitalista. No hi ha alternativa? de Mark Fisher publicat el 2009 per l'editorial Zero Books, va ser escrit just després de la crisi econòmica de 2008. El 2016 l’editorial Caja Negra va traduir al castellà aquest llibre i aquest octubre al català per Virus editorial.

En aquest assaig Fisher explica el funcionament del sistema econòmic actual i la seva ideologia a través del concepte "realisme capitalista" . Fisher entén com a realisme capitalista el sistema en què vivim, una atmosfera general que impregna la cultura, la regulació del treball, l'educació i la salut, i que actua com a barrera invisible que impedeix el pensament crític i l'acció genuïna. Prenent com a referència Jameson i Žižek, Fisher entén que el triomf del realisme capitalista és no només fer-nos creure que el capitalisme és l'únic sistema econòmic viable, sinó que és impossible imaginar una alternativa.

A través d'un llenguatge molt amè i de referències culturals molt conegudes, Mark Fisher ens apropa les seves reflexions sobre aquest sistema. Cada un dels capítols és una reflexió entorn els àmbits en què el realisme capitalista s'ha anat introduint en la societat i els seus efectes nocius: la precarització del treball, l'educació, la cultura de consum o els problemes de salut mental. I un dels seus èxits més rotunds  és la implementació de dispositius que han bloquejat tota capacitat col·lectiva de transformació.

Un assaig molt recomanable que ens permet obrir una porta cap a un pensament més crític i qüestionar-nos, no només el sistema en què vivim, sinó el nostre marc mental i ideològic.


"El capital es un parásito abstracto, un gigantesco vampiro, un hacedor de zombies; pero la carne fresca que convierte en trabajo muerto es la nuestra y los zombies que genera somos nosotros mismos. En cierto sentido la élite política simplemente está a nuestro servicio; y el miserable servicio de que nos provee es lavarnos la libido de modo sumiso, representar los deseos de los que no nos hacemos cargo como si no tuvieran nada que ver con nosotros."

Carla

Anterior
Anterior

Recomanats Nadal 2022: no ficció

Siguiente
Siguiente

Taller d’interpretació, de Nick Drnaso