Corfú, Cabrera, Martinica, de Miquel Àngel Llauger
Què és el que ens atreu del mite de les illes?
Miquel Àngel Llauger elabora un recorregut per diversos aspectes sobre les illes i la fascinació que generen. Un assaig que no té intencions acadèmiques, sinó que és un text que es construeix a través de paràgraf curts que prenen la forma de notes personals.
Però, què és una illa? Llauger no ens en fa una descripció, sinó que ens proposa un viatge per la literatura, la mitologia, la religió, la ciència i la història per fer-nos reflexionar sobre l'abast i les limitacions físiques i conceptuals de l'illa. En aquest breviari, les illes apareixen i desapareixen. Hi ha illes, curiositats sobre elles, que només apareixen una vegada, i després hi ha algunes illes que van ressorgint al llarg de tot el llibre, com un miratge. Així hi ha diverses referències a Shakespeare i l'illa de La tempestat. També va emergint la figura de Robinson Crusoe, el nàufrag més famós, per reflexionar entorn del paper de l’home en terres verges. Òbviament, no falten l'Atlàntida, Odisseu, Kavafis i Ítaca, H.G. Wells i L'illa del Doctor Moreau o Virginia Woolf i el seu far.
Tot i que predominen les referències literàries, també es parla de ciència amb figures com la de Darwin i el viatge en el Beagle que serveix com a pretext per parlar dels ecosistemes illencs, les seves particularitats per ser zones amb un aïllament genètic, però també la seva fragilitat. Aquesta fragilitat és una qüestió recorrent al llarg de tot el llibre, a vegades explícitament i d'altres més subtil. La indignació i persar per la pèrdua d'illes a causa del canvi climàtic i de l'acció de l'home.
Lawrence Durrell parla de la illomanía, afectació que pateixen aquells que no es poden resistir a l'encís de les illes. El menorquí Ponç Pons fa servir el terme illòman per descriure els descendents dels atlants, els habitants de l'antiga l'Atlàntida, i el seu amor per les illes no és altra cosa que l'enyorança per la pèrdua d’aquesta. Crec que Llauger apunta molt sàviament, que a escala geològica tota terra ferma en algun moment ha estat una illa. Aleshores, ho som tots d'illòmans?
Corfú, Cabrera, Martinica és un llibre que es mou entre l'assaig i la reflexió poètica. Miquel Àngel Llauger aconsegueix fer un breviari d'illes curiós, interessant i, sobretot, evocador.
"Per a Tomàs Moro una illa era l'opció més evident per a la societat ideal. Així ho va fer: Utopia és una illa. [...] Atenció: Utopia no ha estat sempre una illa. El rei Utopo, va fer que s'excavessin quilòmetres de terreny elevat per on abans la mar no passava. [...]La lliçó és evident: l'estadi humà de la perfecció exigeix una illa, però l'illa cal guanyar-se-la".
Carla
