Recomanats Nadal 2022: no ficció
Sobre la llibertat
Maggie Nelson
Traducció catalana: Maria-Arboç Terrades i Ricard Vela )
(Traducció castellana: Damián Alou)
A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l’art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia.
Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
Els nois de Hidden Valley Road
Robert Kolker
raducció catalana: Marc Rubió)
(
Traducció castellana: Julio Hermoso)
Durant els anys setanta, sis dels dotze fills d’en Don i la Mimi Galvin van ser diagnosticats amb esquizofrènia. La vida de somni americà que havien construït es va ensorrar sense previ avís per donar pas a un futur marcat pels abusos, la violència i la vergonya social. Robert Kolker ens explica la història de tots els membres d’aquesta família, del seu amor i esperança, i repassa de manera brillant el llegat científic incalculable que han deixat i que ha permès entendre i avançar en el tractament i l’explicació d’aquesta malaltia a les futures generacions.
Els nois de Hidden Valley Road és un text sensible i impactant que es llegeix amb la fluïdesa de les millors novel·les.
Hi ha vida més enllà del capitalisme i Tim Jackson, en aquest assaig, proposa reflexionar sobre les seves condicions de viabilitat. L’economia de demà s’ha de construir al voltant de les tecnologies i energies renovables, unes condicions laborals justes, una governança transparent i la protecció dels actius socials i mediambientals, en lloc de la seva destrucció sistemàtica, amb empreses al servei de la comunitat i en harmonia amb la natura.
El final del creixement no és el final del progrés social. Postcreixement és una invitació a fer un canvi de vida i de sistema, en què les nostres accions i el valor de les interdependències humanes siguin més importants que els beneficis econòmics i el poder.
Dones, raça i classe
Angela Y. Davis
traducció catalana: Fran Seva González)
(
Traducció castellana: Ana Varela Mateos)
Dones raça i classe és un treball magistral que refà la història de les dones i de les persones negres als Estats Units des de l’època abolicionista de l’esclavitud fi ns a l’actualitat. Amb la reconstrucció d’aquesta història oculta i ocultada, Davis no només pretén assenyalar l’origen de les desigualtats i els antagonismes de classe, raça i gènere que imperen avui en la societat capitalista, sinó que també assenyala propostes per a construir el projecte emancipador.
Però aquest llibre també és, per sobre de tot, un llibre plenament d’actualitat ja que en la recerca de l’origen d’aquestes desigualtats, Davis evidencia com les dones negres de classe treballadora s’enfronten en l’actualitat a una sèrie de problemàtiques com la violació, la llibertat reproductiva, el treball domèstic o la cura dels infants des d’una posició especialment difícil.
Naixem de dones
Adrienne Rich
traducció catalana: Núria Busquet Molist)
(
Traducció castellana: Ana Becciú)
Des que es va publicar per primera vegada, el 1976, fins a l’actualitat, Naixem de dona ha suposat una revolució en la manera com pensen les dones sobre la maternitat i el seu alliberament. Explorant la pròpia experiència com a dona, poeta, feminista i mare, Adrienne Rich combina una àmplia recerca sobre antropologia, teoria feminista, literatura i psicologia amb un incansable qüestionament sobre ella mateixa. El resultat és una obra que, tal com indica Eula Biss, autora guanyadora del National Book Critics Circle Award, en un pròleg nou i commovedor, «palesa les pràctiques culturals, mèdiques i econòmiques que defineixen la maternitat, i exposa de quina manera la nostra experiència quotidiana de la maternitat pren forma segons aquesta institució persistent». Amb una introducció de la periodista Dani McClain que contextualitza l’obra, la saviesa i la intuïció de Naixem de dona ressonen avui tant com ho van fer quan es va escriure.
Dysphoria mundi és un diari de transició planetària que pren la forma d'un text mutant, fet d'assaig, filosofia, poesia i autoficció, que busca capturar les convulsions del final del capitalisme patriarco-colonial. Preciado descriu en aquesta obra les modalitats d'un present revolucionari: no alguna cosa que està succeint en un passat mític o que succeirà en un futur messiànic, sinó alguna cosa que ens està passant ara.
La fascinant hipòtesi que ens proposa Preciado consisteix en generalitzar la noció de disfòria per entendre-la no com una malaltia mental, sinó com un abisme epistèmic i polític: el que separa l'antic règim capitalista, patriarcal i colonial, que condueix inexorablement a l'extinció, d'una nova forma de vida que fins ara havia sigut desqualificada com improductiva i anormal, i que ha acabat revelant-se com l'única sortida possible.
Aquesta és la guerra que mai es va explicar, una on les grans històries donen pas a aquelles protagonitzades per aquells sense nom. Singulars, extraordinàries i, en gran manera, desconegudes, que reflecteixen la mobilització total i generositat.
No hi havia cap sector que no crees el seu particular imaginari antifeixista i van crear els seus propis grups armats, sense experiència militar prèvia, mentre cabarets sicalíptics continuaven oberts tot i els bombardejos i la moralina republicana.
Tot això està en aquest llibre, una gran antologia il·lustrada, guerrera i emocionant de l'Agente Provocador, que és deliberadament parcial: recull solament la memòria dels nostres, aquella que s'ha de cuidar i preservar per no oblidar.
La historiografia occidental molt sovint ha relegat l'oceà Pacífic a la perifèria del tauler polític i econòmic de l'Edat Moderna, tot i ser un germen del mercat globalitzat actual. Entre Amèrica del Sud i Àsia va existir en aquell període una gran i sofisticada xarxa mercantil, liderada per la Xina, que superava els fluxos comercials intraeuropeus anteriors al 1800.
Aquest fascinant assaig dibuixa una imatge viva d'una comunitat transpacífica, integrada per mercaders, navegants, emigrants, missioners, contrabandistes, corsaris i governants europeus i asiàtics, que desmunta els tòpics sobre el paper que van desenvolupar els Estats d'Àsia en la protoglobalització i situa històricament certs aspectes de la geopolítica actual.
Virginia Woolf va començar a escriure el seu diari el 1915, just abans que es publiqués la seva primera novel·la, amb el propòsit de disciplinar-se i preparar una autobiografia futura. Hi va perseverar fins al dia de la seva mort: són un quart de segle d’entrades que mostren un microcosmos en què el refinament estètic podria ser l’imperatiu categòric.
L’univers interior, fet de conquestes i dubtes a mesura que es defineix l’ambició artística, s’hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L’ull que observa escriu a raig. Les seves anotacions organitzen un sistema solar inèdit, fet de vincles afectius.
De les gairebé tres mil pàgines que té aquest diari, el novel·lista Gonzalo Torné n’ha fet una selecció capaç d’abraçar l’amplitud, agusar la cadència i respectar el caprici: cada entrada s’ha reproduït in extenso, seguint el moviment mental de qui escriu.
Escriure és el recull de cinc textos que podem considerar un llibre-testament de Duras. L’autora hi ofereix confidències relacionades amb la seva vida, les imatges i les històries que l’han perseguida, la creació literària. També hi planteja una àmplia reflexió sobre l’escriptura i sobre l’essència del llenguatge.
Els textos d’Escriure llisquen, entre pauses, per la casa de Neauphle, completament envaïda per l’acte de l’escriptura, on troba l’entorn idoni per aprofundir en la reflexió contínua que la sedueix i l’habita. El títol anuncia el llibre que, en un infinitiu il·limitat, s’obre a la profunditat de les edats de la paraula durassiana per lluitar contra les pors, els mites, els dolors i la solitud que l’enderien.
Tot va començar en una tranquil·la ciutat universitària d'Alemanya a la dècada del 1790, quan un grup de dramaturgs, poetes i escriptors van posar el jo en el centre de l'escenari del seu pensament, la seva escriptura i la seva vida.
La col·laboració entre aquestes figures van col·locar el romanticisme en l'escenari mundial i van iniciar una revolució mental que va transformar el nostre món per sempre.
Avui encara avancem per la mateixa corda fluixa entre autorealització personal i el narcisisme destructiu, entre els drets individuals i les responsabilitats cap a la comunitat i les generacions futures. En el cor d'aquest llibre inspirador es troba la tensió extremadament moderna entre els perills de l'egoisme i les emocionants possibilitats que ofereix la llibertat de l'individu.
Tiempo de incertidumbre
Tobias Hürter
(
Traducció castellana: Carles Andreu Saburit
)
Aquest llibre explica la fascinant història de com un grup d'autèntics genis de la física van transformar de forma definitiva la nostra visió de l'univers, des de les galàxies més llunyanes a les partícules més ínfimes de la matèria, i de com, d'aquesta revolució científica, han sorgit descobriments i invents que han canviat la nostra vida quotidiana.
L'autor explica de forma magistral com un grup de grans científics van relacionar la velocitat de la llum amb l'energia, van descobrir les sorprenents propietats de la radiació i van descobrir el misteriós comportament del món subatòmic.
Aquest llibre és una bella exploració de llocs on la naturalesa floreix en la nostra absència.
Flyn visita els llocs més ombrívols i desolats de la Terra que, a causa de la guerra, la catàstrofe, la malaltia o la decadència econòmica, han estat abandonats pels humans. El que troba en cada ocasió és una «illa» de nova vida: la naturalesa s'ha afanyat a omplir el buit més ràpid i amb major profunditat que les projeccions més optimistes dels científics. Islas del abandono és un recorregut per aquests nous ecosistemes, com a llocs d'inesperada importància mediambiental, on el món natural ha reafirmat el seu poder salvatge.
Autobiografía de un pulpo
Vinciane Despret
(
Traducció castellana: Miguel Alpuente Civera
)
Quan els pops tenen alguna cosa a dir-nos, escriuen a Vinciane Despret. Encara que la filòsofa belga fabuli, ho fa per iniciar una autèntica revolució en la nostra relació amb els éssers vius. Amb una imaginació desbordant, Vinciane Despret ens submergeix en el cor de sorprenents debats científics que situa en un futur indeterminat.
Entrellaça els camins de la ciència i de la ficció, l'autora concep un enigma fascinant: i si les aranyes ens estiguessin interpel·lant perquè aturéssim el soroll de les nostres màquines?; i si els pops es desesperessin perquè no es poden reencarnar a causa de la sobrepesca i la contaminació dels nostres oceans?
Amb aquest raonament sorprenents, Viciane Despret practica una saludable descentralització que obre la porta a altres maneres de ser humà a la Terra.
Más extraño que la bondad ens ofereix una fascinant mirada íntima a l'univers creatiu d'un dels artistes més rellevants del panorama musical contemporani, Nick Cave. A través de fotografies, llibretes d'apunts, lletres de cançons escrites a mà i una col·lecció d'objectes artístics que van modelar el seu particular imaginari. Aquest llibre segueix l'origen i el desenvolupament d'una important carrera musical, com un trencaclosques on cada una de les peces contribueixen a formar una imatge, el rostre del qual resulta summament familiar. És el mateix Cave que ofereix als lectors una visita guiada per cada una de les parades que el van conduir a l'estrellat.
Al llarg d'aquest assaig comprovarem com el canibalisme en la nostra cultura i, especialment en el cine, és una obsessió tant recorrent com aterridora, que subratlla el nostre fosc plaer de contemplar, fantasiejar i, a vegades, divertir-nos amb històries bestials i sanguinàries.
En la majoria d'ocasions, la crítica se centra molt més en la violència i el gore que en les possibles reflexions serioses sobre el seu significat profund. No obstant això, aquí l'abjecte no és la immundícia ni el sofriment que aquests porten en si, sinó allò que pertorba una identitat, un sistema, un ordre.
El canibalisme, com abjecció, és el perill, humài inhumà, física i tangible, que ens empeny a transitar per espais psicològics, culturals, enverinats, al marge de la civilització, on se centren records d'una maldat pretèrita fora de tota lògica. El canibalisme equival a mirar-nos en un mirall i no troba un significat lògic, conegut, a la nostra pròpia imatge.
Fernando Mahía va iniciar un viatge en furgoneta que el va portar per tot Estats Units. El fil conductor era senzill: entendre la idiosincràsia estatunidenca a través del bàsquet.
Entre notes de viatge, diàlegs amb personatges inoblidables, amenes lliçons d'història i visites a llocs recòndits de l'Amèrica oblidada i algunes catedrals del bàsquet, l'autor relata, amb humor i mala llet, les peripècies d'un viatge per carretera que arrenca a Nova York i segueix per Springfield, el Rust Belt, els Apalatxes i el Sud profund fins a arribar a la Costa Oest.
