La ciudad de los vivos, de Nicola Lagioia

Literatura Random House Traducció Xavier González Rovira

Editorial Llibres del Segle Traducció Lluís-Anton Baulenas

A principis de març del 2016, després de dies de consum de drogues i alcohol, Marco Prato i Manuel Foffo, dos joves de famílies italianes benestants, van torturar i assassinar el jove de 23 anys Luca Varani. Marco Prato i Manuel Foffo pràcticament no es coneixien, havien quedat veure's aquell dia a casa de Foffo per consumir cocaïna. Durant aquells dies van contactar amb diversos amics perquè s'unissin a la seva festa privada, però per un motiu o altre ningú va anar. Finalment, van trucar a Luca Varani, un jove de classe humil que li ofereixen drogues i diners a canvi de sexe. Una vegada a casa seva el droguen, i el maten a cop de martell i ganivetades. Després de l'assassinat Manuel Foffo es va entregar a la policia i Marco Prato es va intentar suïcidar i després va ser detingut. Els dos assassins mai van explicar el motiu de l'assassinat ni de la violència desmesurada. El cas va commocionar la societat italiana i va convertir-se en un dels successos més comentats als mitjans de comunicació.

Nicola Lagioia acabava de rebre el premi Strega quan es va produir l'assassinat i li van encarregar un article sobre el succes i s'hi va obsessionar. La ciudad de los vivos és el resultat de quatre anys d'investigació. Una crònica literària molt ben documentada a través d'entrevistes i informes, però en cap moment tota aquesta documentació sufoca la intenció narrativa, sinó que amb una narració no lineal, amb la combinació de la primera persona i altres històries que reprodueixen els successos aconsegueix anar més enllà d'una crònica negra.

Un dels encerts i elements més atractius del llibre són les descripcions de Roma. Lagioia fa de Roma personatge, tema i escenari, és l'element que inexorablement reuneix totes les persones i circumstàncies perquè el crim es perpetuï a la Ciutat Eterna i no es pugui donar en cap lloc més. La descriu com una ciutat decadent, en aquell moment sense alcalde, ferida per la corrupció i les drogues, una ciutat inhabitable, però que a la vegada atractiva i addictiva per les seves contradiccions.

“Todas las ciudades, tarde o temprano, acabarán destruidas por la lluvia. Que no se engañen Londres o París. Llamadlo lluvia. Llamadlo guerra o carestía. Llamadlo, simplemente, tiempo. Todo el mundo sabe que el fin del mundo llegará. Pero el saber, en el hombre, es un recurso frágil. Los habitantes de Roma llevan en la sangre la conciencia de las últimas cosas, y está tan asimilada que ya no genera ningún razonamiento. Para los que viven aquí, el fin del mundo ya ha ocurrido, la lluvia solo tiene el molesto efecto de derramar de la copa un vino que en la ciudad se bebe sin parar. “

Carla