El Mag, de Colm Tóibín
Si anteriorment en la seva novel·la The Master (ed. Lumen) Colm Tóibín es ficava dins la vida de Henry James, en El Mag recrea des de la ficció la vida de Thomas Mann i la seva família. La vida d’un gran escriptor que en mans de l’autor irlandès es converteix sobretot en un home de família, en un personatge que descobrim especialment a través de la seva intimitat més quotidiana. La concessió del premi Nobel ocupa una línia en aquesta novel·la que posa atenció i aconsegueix de forma meravellosa que vivim la vida de la família Mann i el temps que els va tocar viure pràcticament com si estiguéssim esmorzant amb ells, fent que el que llegim sigui una novel·la i no un reguitzell de dades històriques embotides entre quatre paràgrafs novel·lats.
Pare de sis fills, sempre amagant la seva homosexualitat, seguim la vida de l’escriptor des dels seus primers anys a Lübeck on coneixem els seus orígens, passem per Munic on es casa i té sis fills i el seguim els seus anys d’exili durant la Segona Guerra Mundial i retorn posterior a Europa renunciant tornar al seu país. Un home que li toca viure temps convulsos i posicionar-se sabent que té veu i influència. Ambivalent i contradictori, evoluciona de posicions nacionalistes durant la Primera Guerra Mundial fins a l’oposició (i exili) durant el nazisme. I en aquest esdevenir històric que s’enllaça perfectament amb la vida diària i familiar, brillen com a personatges de la novel·la la seva dona i fills, personatges tots ells amb entitat pròpia que influencien al gran artista i la seva obra i l’obliguen a canviar i adaptar-se als nous temps i fan que sigui menys protagonista d’aquesta novel·la que se li dedica.
Un llibre que té elements de biografia, de saga familiar, de ficció històrica… Amb l’atenció pels detalls, per com s’escola la Història enmig de la narració, amb la subtilesa que tracta la psicologia dels personatges a què ens té acostumades Colm Tóibín, El mag és una novel·la perfecta per agafar i llegir amb calma (avisem que estareu amb el telèfon al costat buscant fotografies de l’època constantment) i sense dubte, per part nostre, un motiu més per seguir llegint Colm Tóibín.
(Us recomanem que veieu la conversa que van tenir durant el Kosmopolis d’enguany Colm Tóibín i Jordi Puntí!)
Laia