La elocuencia de la sardina, de Bill François

Editorial Anagrama. Traducció Rosa Alapont Calderaro

De petit Bill François tenia por al mar, però un dia va trobar una sardina solitària a la platja que li va despertar la curiositat pel fons marí. Aquest record d’infància serveix com a pretext per introduir-nos en un relat fascinant sobre la vida marina. L'autor és físic i es dedica a la investigació hidrodinàmica, però en aquest llibre deixa de costat els seus coneixements més tècnics per construir un relat amb anècdotes i observacions d'aficionat i apassionat marítim, i és aquesta passió tan palpable que ens atrapa durant tot l'assaig.

En el llibre es van encadenant diversos episodis que combinen a la perfecció dades científiques, història i mites. Cada capítol té un fil conductor diferent, i encara que a vegades els canvis de tema poden semblar bruscos, hi ha una coherència en l'estil i el punt de partida de cada una de les anècdotes que li donen unitat. Bill François ens descobreix diverses formes de comunicació marina, amb colors, senyals elèctriques o cants com el de les balenes que viatgen més de 2.000 quilòmetres. També parla de diverses espècies de peixos i mol·luscos: arengades que quasi inicien un conflicte bèl·lic entre Suècia i Rússia; els secrets de les ostres; o l'aparent immortalitat de les anguiles. En tot moment ens convida a mirar més enllà de la quotidianitat amb la qual ens relacionem amb els éssers marins i intentem escoltar i descobrir les històries que ens han d'explicar.

Òbviament gran part del seu relat se centra en l'impacte de l'home en els oceans, i ho fa amb dades i amb històries que fan prendre consciència dels canvis que s'estan provocant en els ecosistemes marins. La seva capacitat per transmetre la fascinació que sent per les meravelles marines fa que aquests perills del canvi climàtic i de la petjada de l'home es percebin com una amenaça cap a mons màgics que es perden.

Bill François va retornant contínuament al tema de la comunicació (ja ho indica la seva importància el títol del llibre) i assenyala que un dels problemes per la conservació del mar és que no hi ha un diàleg entre els homes i les espècies marines. El 1989 es va detectar el cant d'una balena diferent de la resta, la balena més solitària del món, ningú l'ha vist i cap altra balena la pot entendre, però sabem que existeix perquè periòdicament se sent com canta. Potser no és l'únic animal marí que s'intenta comunicar sense rebre resposta.

" El mar nos habla. Para que el diálogo sea completo, ¿por qué no responderle?"

Carla