El calamar gegant, de Fabio Genovesi
Traducció de Núria Saurina Eudaldo
El calamar gegant és un llibre que parla de calamars gegants, sembla que no hi hagi molta sorpresa en l’elecció del títol, però realment el llibre de Fabio Genovesi ens parla d’allò que evoca aquest animal. I és que si pensem en ell ens venen a la ment animals extraordinaris, aventures, el mar, monstres i narracions fantàstiques.
El llibre començar amb un nen de deu anys a qui la professora demana que dibuixi el seu animal preferit i ell, a diferencia dels seus companys que dibuixen gats i gossos, dibuixa un calamar gegant.
Aquest punt de partida li serveix a Genovesi per anar teixint una història que combina aspectes de la seva vida privada amb el món de la ciència. I el fil que uneix aquests dos mons són les històries, històries fetes de subtileses o de enormitats però que són inverosímils. Així ens parla de la seva àvia que li confessa que parla amb el seu marit mort mentres fregeix patates; de Francesco Negri, un capellà de Ravenna del segle XVII que va viatjar fins a Lapònia i va ser el primer en documentar albiraments del calamar gegant; explica la història de Luciano Rossi, un escombriaire i el narrador més sublim d’històries; o de Pierre Denys de Montfort naturalista del segle XIX que va continuar la Història Natural de Buffon amb La Història natural i particular dels mol·lusc on detalla l’existència de dos tipus nous de cefalòpodes, el pop colossal i el pop Kraken, i per aquest motiu va ser ridiculitzat i va haver d’acabar vivint els seus dies en la misèria.
Aquesta narració fa pràcticament un camí circular. Comença amb una fantasia, amb la quimera d’un calamar gegant, amb tots aquells homes que van creure en els albiraments de mariners i van ser considerats bojos pels acadèmics perquè no es creia que una criatura tal pogués existir. Però Genovesi ens condueix fins el moment en que es comença a demostrar l'existència d’aquest ésser i com finalment la raó, que havia negat la seva existència, ha d’acceptar que existeix. I és quan acceptem que un animal tan impensable és real que torna a convertir-se en fantasia, en un somni que redueix el nostre egocentrisme, les nostres preocupacions i ansietats a minúcies davant de l’extraordinari d’una criatura com el calamar gegant.
Tot aquest camí que ens fa recorrer Genovesi amb el calamar gegant és per fer-nos reflexionar, és una reacció a l’enuig que li genera la forma en que es subestimen totes aquelles històries que semblen inversemblants. Enlloc de generar curiositat i afany d’investigació les desvinculem de la nostra realitat, com si no en formessin part, i tenim una actitud passiva davant del coneixement, no creiem en éssers massa fabulosos i ens conformem en anomenar-los monstres.
Del mar en sabem ben poc, la seva vida es mou per sota i nosaltres només en veiem la superfície. I en aquesta superfície de tant en tant en veiem miratges d'éssers inimaginables.
Els calamars i pops són exemples d'animals que per la seva forma extraterrestre, una forma que està totalment allunyada de la nostra, desperta la nostra imaginació. Les balenes, al contrari tenen moltes similituds amb nosaltres, però la seva dimensió fa que semblin sobrenaturals. Aquests animals que semblen fantàstics, ja sigui per la seva grandària com per la seva forma, han omplert pàgines en la literatura, tan de ficció com de no-ficció.
Per conèixer amb profunditat la vida i característiques dels pops el llibre de Sy Montgomery El alma de los pulpos ( Seix barreal) ens proposa un viatge amè i divulgatiu per la biologia d'aquests cefalòpodes.
En el llibre Otras mentes de Peter Godfrey-Smith (Editorial Taurus) va un pas més enllà. I tot i que ens explica amb menys detalls la biologia dels pops, aquests animals li serveixen per reflexionar sobre la ment i la consciència. Els pops viuen fora de la divisió cos/ment, ja que les seves neurones es reparteixen per tot el cos, aleshores que considerem consciència? , què considerem intel·ligència?
El pop és protagonista del relat Autobiografía de un pulpo que dona nom al llibre de la filòsofa Vinciane Despret Autobiografía de un pulpo y otros relatos (Consonni). És un conte, podríem dir que un assaig escrit com a ficció, que li serveix per reflexionar sobre el dol que traspassa espècies i va més enllà de nosaltres, per convertir-se en un dol per la pèrdua d'espècies presents i futures.
De ficcions que parlen de balenes hi ha varies, òbviament no podem oblidar Moby Dick de Herman Melville, però un altre novel·la que utilitza aquest animal com a metàfora és Ballena de Paul Gadenne (Editorial Periférica. Aquesta novel·la breu tracta d'una balena blanca encallada a la platja on es converteix en la novetat del poble. La parella protagonista comença a caminar per la platja per descobrir que ha passat i veure amb els seus propis ulls la balena. Així la seva conversa els porta del més quotidià a l'universal i els serveix per reflexionar sobre la conducta humana i sobre què és la realitat.
El llibre de Philip Hoare Leviatán o la ballena (Ático de libros) ja s'ha convertit en un clàssic sobre aquests cetacis i del nature writing. Tracta els aspectes biològics i evolutius de les balenes, tot i que de forma breu i sense tecnicismes, i se centra sobretot en la relació entre l'home i la balena. Òbviament, parla de la caça de balenes, però també de l'impacte d'aquest animal en la cultura i mitologia. El més interessant d'aquest llibre, i que el diferencia d'altres sobre cetacis, és el seu estil entre divulgatiu i literari que el fa totalment captivador.
Carla
