CRÒNICA D’UN CLUB DE LECTURA
El quinto en discordia, de Robertson Davies. (Libros del Asteroide) Traducció de Valentí Puig
Dimarts 7 de novembre vam dedicar la segona sessió del Club de lectura Mitja Mosca a comentar el llibre EL QUINTO EN DISCORDIA de Robertson Davies.
Robertson Davies és un autor de culte al Canadà, però aquí era relativament desconegut fins que l'editorial Asteroide no va començar a traduir la seva obra el 2007. Aquesta diferència de tradició literària ja ens planteja la pregunta de com ens aproximem al cànon literari d'altres literatures des de la desconeixença. Sens dubte amb curiositat, també potser amb menys reverència i més imparcialitat.
El quinto en discordia és el primer llibre de la trilogia de Deptford, la segona trilogia que va escriure Davies i la més aclamada per la crítica. En aquest llibre podem veure trets de l'estil de Robertson Davies que es repetiran a tota la seva obra: una premissa aparentment inofensiva que posa en moviment la trama, el desenvolupament dels personatges, personatges secundaris atractius, ironia, història i crítica social del Canadà, les arts escèniques, la universitat... Uns elements que fan que sigui un autor molt reconeixible.
El narrador de la història és Dunstan Ramsay un professor universitàri especialitzat en hagiografia. Tota la història és un llarg relat - o una hagiografia pròpia? - de la seva vida al director de la universitat d'on es jubila. Així doncs, Robertson Davies ens dona un narrador fictici, però també un receptor fictici, i per tant nosaltres com a lectors quedem en una posició externa per jutjar tot el que se'ns explica.
A les primeres pàgines del llibre ja ens presenta tots els elements que es necessiten per desenvolupar la història, un recurs molt teatral, recurs que també el podem veure al desenllaç que és ràpid i molt ben resolt. El conflicte desencadenant pel llançament d'una bola de neu contra Mary Dempster serà el que unirà tots els personatges durant la trilogia. Davies coneixia l'obra de Jung, i tot i que amb flexibilitat, els personatges protagonistes els va construir seguint els arquetips jungians: Dunstan Ramsay (el buscador), Boy Staunton (l'amant) i Paul Dempster (el mag). És una novel·la que para especial atenció als seus personatges, Dunstan Ramsay tot explicant la seva vida ens fa conèixer la vida de tots aquells que el rodegen i sembla que ell sigui un personatge secundari del seu propi relat, ben bé el cinquè en discòrdia. I parlant de personatges no podem oblidar els seus personatges secundaris, sobretot la Liesl i el jesuïta Ignacio Blazón.
L'estil de Robertson Davies flueix amb aparença de senzillesa, però té molts matisos, aconsegueix tractar temes tan diversos com la màgia, la religió, l'hagiografia o la vida quotidiana d'un poble. Canvia el to amb facilitat, sense transicions brusques, i passar de l'intel·lectualisme a la ironia amb desimboltura. És capaç de fer la descripció d'una batalla de la Primera Guerra Mundial, una reflexió sobre els sants, fer un joc de paraules amb les amants de Dunstan Ramsay (Agnes Day, Gloria Mundy, Libby Doe) o la justificació còmica de com se suïcida un home.
Robertson Davies és un autor que no innova, no s'arrisca en forma i estil, de fet era considerat com un autor "victorià". Però dins de la forma i temes tradicionals és un autor que es veu modern per com construeix el relat, els personatges i el to que utilitza. Potser és un autor que és modern en la mesura que és capaç de quedar-se amb tu quan el llegeixes.
