CRÒNICA D’UN CLUB DE LECTURA
Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet (Angle editorial)
Dimarts 26 va començar la segona edició del club de lectura Mitja Mosca.
La primera sessió la vam dedicar a comentar el llibre UNA HISTÒRIA ÉS UNA PEDRA LLANÇADA AL RIU de l'escriptora Mònica Batet que ens va poder acompanyar durant la sessió.
Entre les participants del club i la Mònica vam anar estirant fils i vam parlar de les línies i dels cercles, de les veus narradores, del temps de la novel·la, del nostre imaginari folklòric, de les innovacions dins la tradició, de com el llibre no passa a Romania, de la Dubravka Ugrešić i altres referents literaris de la Mònica i de tants altres títols que ens va suggerir aquesta lectura que vam gaudir i esprémer juntes.
Aquesta novel·la - difícil de definir - és un conte de contes, és un llibre que ens situa en un no-lloc, en una ciutat qualsevol, en un temps indeterminat de la segona meitat del segle XX. Seguim dues generacions, el Folklorista i la Filla del Folklorista, que es dediquen a recopilar i estudiar el folklore del seu país, a estudiar i fer teories sobre la transmissió de les històries i la seva repetició a diferents llocs al llarg del temps. La idea de repetició i expansió, que tan bé ens suggereix el títol, és un dels temes que vertebra el llibre: no només són els contes que es repeteixen arreu, sinó també la Història.
"Les històries s'assemblen, les històries es repeteixen. Són com els cercles que es dibuixen a l'aigua. Un moviment genera molts altres. Els humans no som tan originals com ens pensem".
En aquest país indeterminat, als nostres personatges els toca viure sota un règim autoritari que oprimeix, censura i divideix la població de la ciutat en dues bandes separades per una línia que no es pot travessar. Una història que per desgràcia no necessita cap lloc concret perquè ha passat, passa i per desgràcia segurament continuarà passant. Per sort, també ha passat, passa i passarà "que sempre hi ha un moment que el poble deixa d'obeir" i sovint troba en les cançons força per simbolitzar la resistència. Cançons i rondalles que a vegades es creen per explicar la realitat i altres cops ja existeixen i traspassen la línia de la imaginació per convertir-se en reals.
"Si la realitat era com la d'aquell conte i tot es repetia, després de la línia vindrien els morts".
Sense dubte és un llibre amb voluntat de tractar temes universals (com ho són els contes i cançons populars) i ho fa creant una ambientació molt treballada que ens transporta a un món imaginatiu i alhora molt versemblant. Forma i contingut van estretament lligats i la Mònica juga amb nosaltres i ens submergeix en una novel·la narrada com si fos un conte popular, com els contes que els mateixos personatges estudien. Un llibre que un cop hi entres el llegeixes com una rondalla.
