Las ciudades de papel, de Dominique Fortier

Editorial Minúscula. Traducció Iballa López Hernández

Guanyadora del premi Renaudot d’assaig 2020, Las ciudades de papel (Editorial Minúscula) és la primera traducció al castellà de l’autora quebequesa Dominique Fortier.

Dominique Fortier escriu un llibre amb un estil molt líric que s’endinsa en la vida de la poeta Emily Dickinson, considerada una de les poetes més importants del segle XIX, però la vida de la qual encara és un misteri. Una novel·la que intercala episodis reals de la seva vida amb altres imaginats, i que com ens avisa ella al final del llibre “mucho mejor si son indistinguibles unos de otros”. Fragments de la seva vida a través de les seves flors, el jardí, els seus llibres i poemes i sobretot dels llocs que habita. Amherst, Boston, Mount Holyoke, Homestead, la seva casa, la seva habitació i el paper com a forma de ser en el món sigui a través de l’escriptura o de la lectura.

Un llibre que no és una biografia, però que tampoc deixa de ser-ho. Un apropament personal al món íntim, a una vida possible de la poeta en què Domique Fortier - que també va viure a Massachusetts sense voler visitar mai la casa on la poeta va viure - li ret un petit homenatge a ella i a l’escriptura.

“Cuando escribe, se borra. Desaparece tras la brizna de hierba que, sin ella, jamás habríamos visto. No escribe para “expresarse”, qué horror de palabra, le recuerda a “expectorar”. En ambos casos el resultado solo puede ser una secreción viscosa llena de flemas; no escribe para destacar. Escribe para dar testimonio: aquí ha vivido una flor, tres días de julio del año 18**, asesinada por un chaparrón matutino. Cada poema es una tumba diminuta erigida en memoria de lo invisible.”

Laia