CLUB DE LECTURA CRIMINAL

20 jun.

Definir la novel·la criminal pot ser complicat. Més enllà d’unes característiques força comunes, la percepció que cada persona té d’aquest gènere pot ser diferent. Però sí que sabem una cosa; la novel·la criminal i, sobretot la negra, retrata la societat. Per tant, és força normal que el gènere canviï al mateix ritme que ho fa el món. Novel·la negra, policíaca, psicològica, thriller, humor negre, crònica, true crime... Cada cop hi ha més etiquetes al mercat i cada cop resulta més complicat separar-les. Aquesta selecció pretén explorar-ne unes quantes a través de diferents estils, veus i formats. El crim sempre hi és, però els motius poden ser molt diferents. Per què la societat pot ser tan fosca? Aquest club de lectura intentarà trobar la resposta.

Club de lectura conduït per Irene Solanich Sanglas.

Traductora, correctora, professora, editora i escriptora. És doctora en Traducció, Gènere i Estudis Culturals per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb un estudi sobre la col·lecció La Negra, d’Edicions de La Magrana. Treballa com a professora i investigadora a la UVic-UCC i també com a editora a Llibres del Delicte i a Spècula. Escriu a diferents mitjans de divulgació sobre cinema i literatura, entre els quals hi ha L’escriba i El Cinèfil. És autora del recull de relats Eixavuiors (Edicions Xandri, 2023), ha escrit i traduït un recull de poesia escrita per assassins en sèrie reals, Paraules de mort (Edicions Xandri, 2020) i ha coordinat i escrit en el recull Elles també negregen (Llibres del Delicte, 2023). A més, ha publicat relats a diferents antologies col·lectives entre les quals hi ha Terra de crims (Edicions Xandri, 2017), El futbol és així (Edicions Xandri, 2018), Política criminal (Edicions Xandri, 2019), Delinqüents (Llibres del Delicte, 2020) i Un gintònic amb na Lònia Guiu (Edicions Xandri, 2023). Ha participat també en l’elaboració d’un llibre de text de llengua catalana, A punt 4 (Publicacions Abadia de Montserrat, 2021) i ha publicat diversos articles d’investigació entorn la novel·la negra.

Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com

Club complet (6 sessions): 48€

Preu Sessió individual: 10€

Sessions:

DIMECRES 23 D'OCTUBRE, 19:30h

La por de la bèstia, d’Anna Moner (Amsterdam Llibres)

A principis del segle xx, el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seves víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.

DIMECRES 20 DE NOVEMBRE, 19:30h

L’altre costat, d’Ivan Ledesma (Spècula)

L’Alícia, coberta de sang, es presenta a comissaria per confessar l’assassinat de la seva parella. Quan la policia arriba a l’escena del crim, no hi troben res estrany: no hi ha cadàver, ni senyals de lluita, ni taques de sang. Ha estat tot un malson? Una al·lucinació? Pateix l’Alícia algun trastorn? O és que potser la realitat no és única i immutable?

Una crítica feroç a la violència de gènere i a la nostra societat, que ens mostra allò que podríem esdevenir, i les seves conseqüències.

DIMECRES 18 DE DESEMBRE, 19:30h

Culpable, de Roger Font (Descontrol)

Què és la culpa? De què serveix el càstig? On és la línia que separa la veritat de les mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos per sobreviure? Aquesta és la història real d’un home que va matar una altra persona. El relat comença poques hores després que s’hagi comès el crim i ressegueix el periple que viu el protagonista, un politoxicòman, a partir d’aquell moment: primer a la presó, després en pisos tutelats i, finalment, en una llibertat que ho és menys del que sembla. En les seves reflexions, hi abunden la capacitat de superació i sacrifici, el penediment, l’avorriment, l’abstinència, la literatura… Aquesta novel·la és, sobretot, la dissecció de la ment d’un addicte.

DIMECRES 22 DE GENER, 19:30h

Braus, de David Muñoz (Llibres del Delicte)

Un brau és un paio que creu que té una virilitat inqüestionable. A diferència del que pensen els braus, aquesta qualitat acostuma a derivar en molts més problemes que no pas alegries.

El dia en què en Jairo, en Bonilla i en Nico decideixen apostar a favor d’un boxejador en una lluita semiclandestina és quan la seva existència començarà a caure en picat. Tots tres ja es veien lluny de la feina de jardiner i de les seves obligacions de proletariat torturat, però un nazi amb odi per la vida i un empresari amb ganes d’enriquir-se a qualsevol preu no els posaran els somnis fàcils.

DIMECRES 19 DE FEBRER, 19:30h

Deu dies en un manicomi, de Nellie Bly (Editorial Afers)

Deu dies en un manicomi, o les vivències de Nellie Bly a l'Illa de Blackwell. Com fingir estar boja per a descobrir els horrors dels manicomis és el títol amb aires gòtics i sensacionalistes del recull d'articles que descriuen l'estada de Bly durant una setmana i mitja en 1887 en el pavelló de dones del centre psiquiàtric més important de Nova York a final del segle XIX. Per a poder ingressar al manicomi i dotar d'autenticitat la seua presència entre les internes per tal de dur a terme una exhaustiva investigació sobre les condiciones del centre, Bly s'hi feu passar per boja. Aquesta obra és exemple de com el periodisme d'immersió als Estats Units va possibilitar i encoratjar des del seu inici la participació de les dones i la seua inclusió com a reporteres de denúncia.

DIMECRES 19 DE MARÇ, 19:30h

Petits contes misògins, de Patricia Highsmith (L'Avenç)

Les dones dels relats apareixen com a víctimes, tant del masclisme com dels clixés que arrosseguen en el seu rol social. Així cal entendre la misogínia del títol, que esdevé una provocació de l’autora. Tant homes com dones, que podrien ser els veïns del costat, moren i maten, dins l’aparent normalitat de la vida quotidiana que es trastoca en un girar full en crueltat infinita. Tots els contes porten el nom d’un patró de comportament, un perfil psicològic que defineix la víctima de la seva esmolada ploma.