Contra el running, de Luis de la Cruz
"El running se presenta como un estilo de vida más que como simple ejercicio físico, como pose moral adecuada para presentarse en sociedad y misticismo para la vida mercantilizada. También como representación plástica de la productividad convertida en religión: frente al hecho improductivo de deambular (normalmente durante "tiempos muertos"), el running se inserta en la productividad personal".
Contra el running de Luis de la Cruz és un assaig on s'analitza d'on procedeix, en quin moment neix i en quins contextos es desenvolupa la pràctica del running. L'autor fa una diferenciació entre el que seria pròpiament l'exercici físic de córrer i el running, que ell entén com una moda de masses que és utilitzada per difondre la ideologia dominant.
En l'assaig s'explica com es va començar a posar de moda, impulsat des dels EUA, i recolzat per empreses com Nike. El running s'ha convertit en una metàfora de productivitat personal, lideratge i individualitat. Encara que també és crític amb els esports col·lectius, veu l'augment de la pràctica d'esports individuals i la seva promoció com simptomàtiques de les societats capitalistes. El problema el veu no en practicar un esport individual, sinó que es promoguin massivament.
Especialment interessant de l'assaig és la contextualització del running dins de la ciutat. En principi un esport que no és classista i es veu accessible a tothom, si s'analitza on es corre dins de la ciutat és en els barris més rics. Les inscripcions a curses i maratons són cares, i l'imaginari entorn del running encaixa perfectament en la ideologia de classe alta i del món dels negocis, idea que també desenvolupa Antonio J. Rodríguez en el seu assaig La nueva masculinidad de siempre (ed. Anagrama). En contraposició de l'skate, el parktour o els ballarins urbans que resignifiquen l'espai de la ciutat, el running és una pràctica obedient, que ocupa un espai assignat en la trama urbana.
"El running servía como hilo conductor para hablar del capitalismo hoy: porque es rápido, competitivo (aunque sea con uno mismo), frecuentemente individualista…Es coherente con una ciudad donde cada vez se nos impide más estar parados y estar juntos."
Carla
