Recomanats Nadal 2024: no ficció
“En aquest llibre estudio com la llengua s’ha fet servir com a eina per legitimar el Poder, tant l’obtingut de manera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictadura com el que intenta construir una societat «decent». I, és clar, també com a eina per a subvertir aquests Poders. D’aquests usos del llenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n’estudio un procediment concret: els noms propis que posem a tot el que ens envolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdeveniments històrics i els enemics que els han protagonitzat.” Així, el llibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com de la tradició literària i cultural —de Tarzan de les mones a West Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, és clar—, però també dels processos de construcció de les nacionalitats, especialment l’espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l’Eixample barceloní, vist com un “lloc de memòria”, al fet que de la mateixa guerra se’n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, o que de la Guerra Civil espanyola se’n vulgués dir Guerra de Liberación.
La famosa presó de Sing Sing havia estat un centre modèlic, però s’ha convertit en un dels més problemàtics de l’estat de Nova York. El periodista Ted Conover s’hi infiltra per treballar-hi d’agent de galeria. Ara podrà conèixer de prop la vida de desenes i desenes de delinqüents violents, extremament perillosos. Aviat constata la impossibilitat de fer la seva feina seguint el manual, i a poc a poc aprèn a fer equilibris especulant sobre la fina línia que separa la permissivitat i l’autoritat, el segell tradicional que defineix un bon guàrdia.
Amb empatia i perspicàcia, El guàrdia de Sing Sing explica la història d’un món dur i ocult i dramatitza el conflicte entre la necessitat d’aïllar els delinqüents i la deshumanització, tant dels guàrdies com dels presos. Un drama inevitable que té lloc entre reixes.
Persemprisme
Grafton Tanner
traducció catalana: Miquel Sorribas)
traducció castellana: Sofía Stel)
Què tenen en comú els universos cinemàtics sempre en expansió, l’emmagatzematge al núvol i la clonació de veu? Que formen part del negoci de la persemprització: el procés de rejovenir coses que han envellit o desaparegut perquè puguin continuar vives en el present. L’obligació, imposada pel capital, de viure en un ara permanent. Persempritzar alguna cosa és reanimar-la, embolcallar-la i protegir-la del temps i dels elements, amb la finalitat d’erradicar la nostàlgia que acompanya la pèrdua.
En aquest llibre pioner, el filòsof estatunidenc Grafton Tanner desenvolupa la seva teoria del persemprisme: un discurs antinostàlgic que promet creixement sense canvi i vida sense pèrdua. Tanner, que també té en compte les urgents qüestions relacionades amb aquesta cultura, que van des de l’impacte ecològic de l’emmagatzematge de dades fins a la cultura del reboot, rastreja les implicacions que té una societat que sent aversió a la nostàlgia i revela les noves eines que tenim per eliminar-la.
Narciso desatado: una historia alternativa del selfie
Matt Colquhoun
traducció castellana: Matheus Calderón Torres)
El narcisismo parece ser la patología que define el siglo XXI. Sin embargo, ¿y si lo que realmente nos define no es solo la obsesión por nosotros mismos, sino también una apremiante necesidad de autotransformación?
Este libro explora el relato original de Narciso y la flor que lleva su nombre, ofreciendo una perspectiva alternativa y diferenciada del narcisismo en contraposición a los moralizantes subgéneros de libros que predicen que nuestra obsesión por nosotros mismos será nuestra ruina.
Narciso desatado: Una historia alternativa del selfie plantea una pregunta crucial: ¿Qué nos deparará el futuro una vez nos hayamos liberado de la imagen encerrada que el capitalismo tardío nos ha legado? Quizás, solo quizás, nos encontraremos con una transformación inesperada y enriquecedora.
Llamamos «malismo» al antiintuitivo mecanismo propagandístico que consiste en la ostentación pública de acciones o deseos tradicionalmente reprobables con la finalidad de conseguir un beneficio social, electoral o comercial.Pero el malismo está también muy presente en cualquier forma de comunicación a pequeña o gran escala. Los bares de moda ostentan nombres canallitas. En los concursos de televisión son bien recibidas las figuras de poder que humillan a sus concursantes. El nuevo cristianismo neopentecostal que triunfa en nuestros barrios no es ya una religión de amor sino una de odio al diferente. Soldados sionistas difunden con orgullo pruebas audiovisuales de sus propios crímenes de guerra. Lo malote ha dejado de ser solo un sistema ingenioso para vender el producto musical de un grupo de jóvenes punks de barrio o un vídeojuego gamberro. Es una eficiente fórmula publicitaria que ya
no se dirige contra los poderosos, sino que es una herramienta de estos.
Viure una vida feminista
Sara Ahmed
(
Traducció catalana: Anna Llisterri
)
(
Traducció castellana: María Enguix
)
Viure una vida feminista ens mostra com la teoria feminista es produeix a partir de la vida i de les experiències quotidianes. En aquest llibre clàssic del pensament feminista contemporani, Sara Ahmed ofereix una reflexió poètica i personal sobre com les feministes ens allunyem els mons que critiquem i com n’aprenem a partir dels nostres esforços per transformar-los.
Seguint el llegat del feminisme negre, rastrejant una fenomenologia queer, qüestionant les mirades reduccionistes de la llar i renegant de la felicitat com a manera decontrolar el sexe i el gènere, Ahmed reivindica i reflexiona entorn de la figura de la feminista aixafaguitarres. Alhora, ens mostra com es formulen mecanismes de suport per sobreviure a les demolidores experiències d’enfrontar-se als murs del racisme i el sexisme. El kit de supervivència aixafaguitarres i el manifest aixafaguitarres amb què conclou el llibre ens proporcionen les eines pràctiques necessàries per viure una vida feminista.
Con la arqueología como herramienta, Alfredo González-Ruibal nos ayuda a afinar el oído, a escuchar estos susurros y descifrar sus relatos de violencia y agresión, acercándonos a la realidad sin los tintes opacos de la guerra o la ideología. Son precisamente estos últimos vestigios los que hablan con mayor elocuencia sobre nuestra naturaleza y su perturbadora inclinación a la destrucción.
Junto a él exploramos los inicios de la violencia humana hasta hoy, emprendiendo un recorrido que abarca siglos y continentes, desde las racias del neolítico a las trincheras de Verdún, en un relato apasionante que rebosa humanidad y erudición.
Què passa quan un forat negre mor? Aquest llibre és un viatge als confins literals de l’univers, més enllà de la fi dels temps; és un rodolament apoteòsic cap al seu interior, una caiguda per aquesta esquerda del cosmos: ens hi submergim i veiem com la geometria es doblega, el temps i l’espai s’estiren i, al seu epicentre, es dissolen i neix un forat blanc.
Carlo Rovelli, que ha dedicat tota la seva carrera a provar d’encaixar les idees de la relativitat general amb les desconcertants incerteses de la mecànica quàntica, continua la seva aventura investigant aquesta línia divisòria, just a partir del punt en què les equacions d’Einstein ja no serveixen, i investiga si tots els forats negres podrien convertir-se eventualment en forats blancs, aquella forma matèrica on la fletxa del temps s’inverteix.
Com parlar amb les balenes
Tom Mustill
traducció catalana: Alexandre Gombau i Arnau)
Taurus editorial (
traducció castellana: Abraham Gragera)
L’any 2015 el documentalista de natura Tom Mustill observava balenes, quan un rorqual geperut va saltar sobre el seu caiac i gairebé el mata. Després que un videoclip que recollia l’incident es tornés viral, es va veure aclaparat per una allau de teories que provaven d’explicar el que havia passat. Es va obsessionar amb intentar esbrinar el que la balena tenia al cap en aquell moment.
Aquesta és la història sobre els pioners d’una nova era de descobertes en què els seus avenços avantguardistes ens porten al caire del desxiframent de la comunicació animal… i les balenes, amb el seu descomunal cervell de mamífer i els seus sofisticats llenguatges, ens ofereixen una de les oportunitats més realistes per aconseguir-ho.
Però quines implicacions tindria que aconseguíssim establir-hi una conversa? I amb el canvi climàtic posant cada vegada més espècies en perill d’extinció, alteraria aquesta iniciativa la nostra perspectiva sobre el món natural?
Amb aquest assaig, Richard Sennett es proposa analitzar la incidència de les arts escèniques en la societat. Parteix de la seva experiència com a músic professional i dels seus anys de formació per endinsar-se en la història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos, i reflexionar sobre les relacions que s’estableixen en l’esfera pública i privada amb l’expressivitat humana a través del cos.
L’intèrpret d’aquest assaig és algú que es dedica a la música, al teatre o a la dansa, però també que busca feina, ven begudes a la cantonada, té cura dels malalts, ensenya en una escola o fa política. «El món enter és com un escenari; / homes i dones no són més que actors», diu Jaques a Al vostre gust, de William Shakespeare, i Sennett no ho desmenteix.
Que las circunstancias sociales influyen en nuestro modo de vestir es de sobra conocido. Ahora bien, ¿cómo se materializan en estilos concretos? ¿Somos víctimas del determinismo de la moda? Y, por otro lado, ¿cómo podemos encontrar vías de escape a su influjo y desarrollar un estilo personal?
Según la autora, «Este libro es el resultado de mi búsqueda y absorbente curiosidad acerca del poder que la ropa tiene en los Estados Unidos, en lugares y estados mentales que desconocía. Visité aquellas ciudades que esperaba que pudieran ayudarme a captar los códigos de moda y los estilos propios de las diferentes regiones económicas del país, también conocidas como “cinturones”». Se trata de un heterodoxo trabajo periodístico de campo narrado mediante un estilo directo, desacomplejado y hasta desvergonzado por una escritora que no ha dejado de ser la gótica punk que fue en su juventud.
En su primer ensayo, el periodista cultural Oriol Rosell lleva a cabo el ambicioso proyecto de seguir el rastro del ruido en la música popular, y lo hace de manera libre y transversal, sin pretender ser exhaustivo pero proporcionando a cada paso un marco histórico y sociológico tan ameno como conveniente. Así, empieza con la aparición de la distorsión en el rock –a través de la banda inglesa The Kinks–, recorre la normalización del ruido en el rock independiente y expande su mirada hacia escenas como el black metal, el japanoise, la improvisación libre, la música industrial y diferentes fenómenos marginales que han provocado un cortocircuito formidable en nuestra comprensión del acto musical. Por estas páginas asoman figuras como Merzbow, Throbbing Gristle, Mayhem, The Jesus and Mary Chain y otros nombres esenciales que nos desafían a entender el sonido no solo como fuente de placer, sino también como muestra de dolor, exceso y acto de resistencia.
