Recomanats Nadal 2022: ficció
NARRATIVA
«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu… Era algo que… En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»
Després d'anys d'escriure poesia, l’autora rep l’encàrrec d’escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d’estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d’ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.
«En aquesta família no hi ha secrets!», proclama a l'inici d'aquest llibre Damián, el pare, un home d'idees i ideals fixos obsessionat amb la rectitud i la pedagogia. Però aquesta casa sense secrets està en realitat plena d'esquerdes, i l'opressió que es respira entre les seves parets acabarà creant codis clandestins, ocultacions, fingiments i mentides. Formada per dues nenes, dos nens, una mare i un pare, aquesta família en aparença normal, de classe treballadora i plena de bones intencions, és la protagonista d'una novel·la coral que abasta diverses dècades i en les històries de les quals bateguen el desig de llibertat i la crítica als pilars que adicionalment han sostingut, i encara sostenen en gran manera, la institució familiar: autoritarisme i obediència, vergonya i silenci.
Hernán Cortés entra en Mehxicoh-Tenoxtitlan amb els seus nou capitans, els seus dos traductors –el frare Aguilar i Malinalli, intèrpret i amant–, la seva tropa i els seus cavalls. Allí els complimenta amb un menjar la princesa Atotoxtli, germana i esposa de Moctezuma, acompanyada pels sacerdots, i més endavant el mateix emperador Moctezuma rebrà al cabdill Cortés. Uns no han vist mai en la seva vida cavalls, els altres mai fins ara han tastat la xocolata. Els espanyols són ben rebuts a la ciutat, però un dels subalterns de Cortés, Jazmín Caldera, no s'atreveix a dir-li que el preocupant mai havia estat com arribar a Tenoxtitlan, sinó com sortir una vegada que estiguessin endins.
El vuit de novembre de 1519 es produeix la trobada entre Cortés i Moctezuma, a qui ningú pot mirar directament a la cara si ell no li dona primer el seu permís. És la trobada entre dos mons, dos imperis, dos idiomes, dues cosmovisions.
Álvaro Enrigue ha escrit una poderosa narració: una versió possible de la trobada que va canviar la història del món, una novel·la embolicada en misteris, violència, ànsies de poder i somnis que han estat imperis.
De nou centaure
Katixa Agirre
(
Traducció catalana: Pau Joan Hernàndez )
Traducció castellana: Aixa de la Cruz)
El dia de demà, els imparables avenços tecnològics faran que la vida estigui dominada per la virtualitat. Les ulleres OFtal seran la màscara que ens permetrà deixar de ser qui som i viatjar allà on vulguem sense sortir de casa. Però la Paula necessita anar a París per desenvolupar el seu projecte de metavers sobre Mary Wollstonecraft, una pionera del feminisme que va viure els compassos més dramàtics de la Revolució Francesa. També per treure’s la màscara i enfrontar-se al simulacre en què s’ha convertit la seva vida.
Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit a organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia se’ls omple d’una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundència la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.
Sobre mi hija
Kim Hye-jin
Traducció castellana: Irma Zyanya Gil Yáñez y Minjeong Jeong)
La narradora d'aquesta història, una vídua que treballa en una residència d'ancians a Corea del Sud, es veu obligada a compartir el seu petit habitatge amb la seva filla de trenta anys i la núvia d'aquesta, la relació de la qual no aprova.
Aviat, les recriminacions i prejudicis de la mare fan aflorar vells i nous conflictes entre les tres, provocant que la convivència sigui cada vegada més difícil. Una situació que empitjora en paral·lel a la precarització de la vida laboral de la protagonista, qui comença a qüestionar-se el tracte inhumà que reben les ancianes en el centre en el qual treballa.
Dents de llet
Lana Bastašić
(Traducció catalana: Pau Sanchis Ferrer)
(Traducció castellana: Pau Sanchis Ferrer)
Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.
Lana Bastašić trenca el mite de l’afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.
La memòria més secreta dels homes
Mohamed Mbougar Sarr
(Traducció catalana: Oriol Valls)
(Traducció castellana: Rubén Martínez Giráldez)
L’any 2018, Diégane Latyr Faye, un jove escriptor senegalès, descobreix a París un llibre llegendari: El Laberint de l'inhumà, publicat el 1938. Ningú no sap què li va passar al seu autor, T. C. Elimane, a qui havien anomenat el «Rimbaud negre» després que la publicació del llibre provoqués un bon escàndol en la societat de l’època. Diégane queda fascinat i decideix buscar el rastre del misteriós autor. Durant la recerca viatjarà a diversos països, i també es veurà obligat a revisar algunes grans tragèdies de la història, com ara el colonialisme i l’Holocaust.
.
La fi de la nostra petita ciutat
Dimitris Hatzís
(
Traducció catalana: Montserrat Gallart )
A través de set relats relacionats, que poden llegir-se com una única obra, Dimitris Hatzís qüestiona les dinàmiques de la societat com a conjunt, centrant-se en l’individu solitari.
Hatzís construeix una petita ciutat indeterminada que esdevé escenari de l’impacte que tenen, sobre els protagonistes, les transformacions econòmiques i socials de la Grècia d’entreguerres. L’alienació social i el desengany amb la idea del progrés són els fi ls conductors d’unes històries que retraten comunitats en extinció, veïnats que es lliuren a la traïció, institucions corruptes, grans famílies arrelades en la tradició i individus solitaris completament desvinculats del llegat cultural.
El llibre de les cases
Andrea Bajani
(Traducció catala
na: Anna Casassas Figueras)
(Traducció castellana: Juan Manuel Salmerón Arjona)
El llibre de les cases és la narració fragmentada de la vida d’un home, de les seves amistats, els amors, les decepcions, la poesia que l’acompanya, la història familiar. És el compendi dels seus últims cinquanta anys a través de les cases que ha habitat, dels espais que el configuren. Andrea Bajani ha creat una obra delicada i poètica sobre una vida en construcció, sobre la seva arquitectura real, els seus interiors i els llocs que ens formen com a persones.
L’aigua del llac no és mai dolça
Giulia Caminito
(
Traducció catalana: Mercè Ubach )
Traducció castellana: Carlos Gumpert)
La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l’Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d’un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l’acceptarà mai.
L’aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d’iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible..
L’Alice ha perdut el marit i el fill en un accident a la muntanya i ja no té esma per viure. L’Atrie s’ha de fer a la mar per complir amb el ritu dels segons fills de l’illa de Wayo-wayo. Ambdós semblen condemnats a morir, però una catàstrofe mediambiental a la costa de Taiwan provocarà que es coneguin. Aquesta trobada donarà un nou sentit a les seves vides.
CÒMIC
Taller d’interpretació
Nick Drnaso
(Traducció catalana: Montse Meneses)
(Traducció castellana: Carlos Mayor)
A Taller d'interpretació Nick Drnaso crea un mosaic de desconnexió, desconfiança i manipulació. Deu desconeguts es reuneixen sota la tutela de John Smith, un líder misteriós i moralment qüestionable. Aquest grup d'inadaptats tenen una cosa en comú: no encaixen en el seu entorn i estan desesperats per aconseguir un canvi.
Amb un neguit creixent, la classe s'endinsa cada vegada més en lliçons a mesura que el procés exigeix una major entrega. Quan la línia entre la vida real i la imaginació comença a esvaïr-se, les pors i els desitjos més profunds del grup queden al descobert.
POESIA
A Submergir-se en el naufragi hi trobem, per primera vegada sense embuts, el canvi de consciència que s’havia anat construint durant anys, i l’autora hi tracta temes com el llenguatge i la seva relació amb el poder, la relació històrica entre homes i dones, i la sexualitat. Hi revela el trajecte intel·lectual i creatiu fet fins aquell moment, i és on es veu, també, el mon que s’obria davant seu. Els lectors acompanyem el jo poètic en aquesta recerca d’una nova manera d’intentar copsar i explicar el mon. És un jo que indaga, dubta i il·lumina.
