Dos nous Angles
A vegades passa que, sigui per militància o coincidència, acabes llegint de forma seguida diversos llibres d'una mateixa editorial. Doncs bé, just abans de Sant Jordi, van sortir unes novetats d'Angle editorial que vaig llegir i em van sorprendre molt gratament. I tot i que són novel·les que no han aparegut en els més venuts - aquí ens hi hem esforçat recomanant-les molt, però es veu que encara no som influencers -, són llibres que m'agradaria que se'n parlés amb la calma del post-Sant Jordi, del llibre que es quedarà al fons.
UNA HISTÒRIA ÉS UNA PEDRA LLANÇADA AL RIU, de Mònica Batet
Aquesta és una història atemporal, que no ens situa enlloc i en cap moment, tot i que podríem identificar-ne alguns llocs i moments concrets. Però això és una faula, un llibre on forma i tema són indestriables i la Mònica Batet juga amb nosaltres per explicar-nos històries que es barregen i són la mateixa història a la vegada. Hi ha una ciutat dividida per una Línia, una societat oprimida per un Dirigent i dos homes, el Futur Folklorista i el Futur Revolucionari, dos estudiosos del folklore del seu país que teoritzen sobre les narracions, la transmissió d'històries i la seva repetició (amb variacions) pels llocs i pel temps. Unes històries que passen de generació a generació, com el relleu que els agafa la Filla del Folklorista per fixar-se en la veu i paper de les dones en aquesta cadena. I saltant d'un temps a l'altre entre els tres personatges, de la narració principal als contes populars i alhora fent d'un conte polític la novel·la, descobrirem com s'uneixen les històries, la Història i el poder alliberador de la paraula.
ELS ARBRES, de Percival Everett
En el poble de Money (Mississipí) apareix el cadàver d'un home blanc assassinat amb els testicles tallats. Al seu costat, el cos d'un home negre assassinat brutalment aguanta a les seves mans els testicles de l'altre. Una escena del crim que es repetirà de nou amb la peculiaritat que l'home negre sempre és el mateix, que com un espectre, apareix i desapareix de la morgue per assassinar blancs. Unes morts que aviat es veuran relacionades amb el linxament de l'Emmett Till de 1955.
Una novel·la que en gran part utilitza elements de la novel·la policíaca amb una intenció política molt marcada, sense complexos ni subterfugis ni intenció de ser benevolent, on el pes històric i l'actualitat més rabiosa són absolutament reconeixibles. Tant el racisme més quotidià com l'institucional i històric queden ben retratats amb mordacitat i sàtira. L'autor es pren en aquesta fantasia hilarant la justícia per la seva mà en una venjança hiperbòlica molt justa.
Si t'agrada Tarantino, aquesta novel·la t'agrada segur.
Laia
Angle editorial. Traducció de Jordi Martín Lloret
